SWING
Quan parlem del swing com a ball, ens estem referint a diferents estils que es ballen amb la mateixa música:
QUÈ ÉS EL SWING?
Molts diran que el swing és un estil de ball, altres diran que és un estil de música i altres diran que és un estil de vida...
Quan parlem de música swing, estem parlant d’un estil de música inconfusible construïda a partir d’una base de jazz. Té el seu origen als Estats Units a finals dels anys 20 del segle passat, i es va convertir en un dels gèneres musicals més populars i amb èxit del país durant els anys 30. De fet, podríem dir que el swing va aparèixer en el moment en què es va plantejar la crisis econòmica del 1929 als Estats Units. En aquells moments, la gent de Nova York necessitava un estímul per superar els moments econòmics que s’ estaven vivint, i la música swing, plena d’energia i vitalitat, va ser una vàlvula d’escapament per aquesta gent.
La música swing utilitza els instruments habituals del jazz: una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria; els metalls, on trobem les trompetes i trombons; instruments de vent-fusta, com saxos i clarinets; i ocasionalment, instruments de corda, com violins o guitarres.
En el swing s’utilitzen habitualment tempos mitjos i ràpids, generalitzen els riffs melòdics i el rol de la bateria esdevé més important. La formació musical característica va ser el de la Big Band, on el paper del solista assolia cada cop més importància. Destaquen en aquest estil, músics com Fletcher Henderson, Benny Goodman (per alguns anomenat el rei del swing), Duke Ellington o Count Basie.
El LINDY HOP és l’estrella dels balls swing. Ball en parella i amb música swing, que es va popularitzar a Nova York a finals dels anys '20, com una derivació del charleston. Ràpidament es va estendre per tots els Estats Units durant els anys '30, i més tard, en altres països. El lindy hop va estar a punt de desaparèixer a l’època daurada dels musicals, fins que als anys '80, paral·lelament a Europa (Suècia) i a Estats Units, algunes persones van fer mans i mànigues per recuperar-lo aprenent del que per molts, havia estat el seu inventor, Frankie Manning.
Es diu que el Lindy hop va néixer a la sala de ball Savoy, de Harlem, una de les sales de ball més populars dels anys 30 als 50, perquè a diferència del Cotton Club, es permetia l’entrada a blancs i negres.
Com a dada curiosa, el nom de LINDY HOP prové del cognom de Charles Lindberg, qui va ser el primer aviador que va creuar sol l’Oceà Atlàntic l’any 1927. Diuen que a l’arribar a Nova York va quedar impressionat amb com es ballava la música swing, i així, Lindy és un homenatge al viatge Charles Lindberg, i Hop fa referència al salt que va fer d’una banda a l’altre de l’oceà Atlàntic.
El CHARLESTON és un estil de ball dinàmic i espectacular que s’identifica amb els “feliços anys vint”, i que va constituir un autèntic impacte en el ball de la societat del moment per la seva dificultat en la coordinació dels passos, les rotacions, les flexions i extensions dels genolls. Agafa el seu nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud). Es balla sobre una música jazz “estil New Orleans”, de manera individual (amb kicks i rotacions simultànies dels peus), en parella (com un kickstep), o en grup (en cercle o bé en fileres). Quan es balla en parella, es pot començar en posició tancada amb passos de foxtrot o de swing i amb pocs desplaçaments, i acabar en estil lliure.
El BALBOA és un estil de ball en parella que es balla amb música swing, caracteritzat per la posició tancada (pure ball, que es pot assemblar en certs moments al Tango argentí o la Milonga) i pels moviments circulars. Més endavant es van anar introduint passos en posició oberta (ball swing) per incrementar la possibilitat creativa i d’improvisació del ball.
És un tipus de ball que es basa en la connexió amb la parella, el guiatge amb el tors i els moviments en contra cos.
El Balboa es va originar a la península de Balboa, al sud de Califòrnia, durant els anys '20. Tot i que s'hi feien concerts ballables en grans pavellons, la gran assistència de balladors feia que s’haguessin de crear nous passos i noves maneres de ballar degut a l’espai reduït del que disposaven.
És un ball que permet ballar amb músiques molt ràpides, tot i que es balla amb música swing de qualsevol tempo.
Després d’un període de temps en què va estar a punt de desaparèixer, es va recuperar gràcies a nous balladors com Silvia Sykes, que van voler recuperar l’essència dels antics.
Quan parlem del swing com a estil de vida, ens referim al canvi que ha provocat en la vida de molta gent el fet d'introduir el swing en el seu dia a dia.
Aspectes com el canvi de parella, les mogudes, el dinamisme, el tipus de música... són elements diferenciadors d'altres balls i que fan del swing un ball que et pot arribar a canviar la vida!!